dissabte, 21 de gener de 2017

Jubilacions

NA MARIA ANTÒNIA CALDENTEY I NA MARIA DE LLUC POMAR ENS DIUEN ADÉU

Després de molts anys de formar part del claustre de professorat del nostre institut, na Maria de Lluc i na Maria Antònia Caldentey han arribat a l'edat de jubilació. Estam molt contents per elles, que a partir d'ara tendran tot el temps lliure per dedicar-se a les seves aficions, però a l'Institut les enyorarem, i les trobarem molt a faltar.

És perquè les estimam i valoram moltíssim que els vàrem voler dir adéu com cal. El departament d'Educació Física havia preparat per na Maria Antònia una projecció amb imatges dels anys passats plenes d'excursions, rialles, aventures, pesca, viatges, bicicletes, complicitat... Tot vitalitat i bon humor, així com és ella. Va ser molt emotiu. 



El departament de Llengua i Literatura Castellana va fer per na Maria de Lluc una recopilació de fotos de temps passats, amb entregues de premis literaris (premis que va introduir ella al nostre institut), i vídeos d'alumnes i companyes recitant poemes escrits per na Maria de Lluc. Ella sempre té bombons exquisits per oferir, i poemes a les butxaques... Ens en va oferir un, de Mario Benedetti, per inspirar-nos coratge i força als que quedam fent feina.



La directora, na Maria Barceló, que va ser alumna de totes dues, va pronunciar un discurs molt sincer i emotiu.

De na Maria Antònia va destacar la seva passió per l'esport que ha sabut transmetre a centenars d'alumnes, i la seva implicació en cos i ànima en multitud d'activitats, no només esportives sinó també relacionades amb el medi ambient, o amb els costums i tradicions de Mallorca que ella coneix tan bé. 



De na Maria de Lluc, la directora recorda que ja quan la va tenir de professora se'n va témer de la seva excel·lència, tant professional com personal. La va retratar així com la coneixem tots: meticulosa, ordenada, justa, exigent, responsable, generosa, complidora, sap comunicar amb passió i té una gran capacitat per comprendre i posar-se al lloc dels alumnes. 
 
Va ser un gran discurs sobre l'estima que tenim per aquestes professores, rememorant mil històries compartides, amb moments d'humor i moments de nostàlgia, anècdotes... un discurs que va fer plorar a més d'un. I transmetem literalment les seves paraules de comiat:

Us volem demanar que no perdeu el contacte amb nosaltres i, sobre tot, que com fins ara, es continuïn il·luminant els vostres ulls i es dibuixi un somriure a la vostra cara quan sentiu parlar del nostre estimat institut.

Gràcies per la vostra bona feina per ser així com sou.







 

1 comentari: