Després
d’un llarg matí a classe dominat pels nervis, vam aconseguir
arribar a Berlín el 15 de gener sobre les 22:00h del vespre, tots
cansats del llarg vol quan arribàrem ens trobàrem amb un bus que ens
portaria al nostre Hostel. Dins del bus ens esperava una guia que tot
just arribar al carrer del Hostel ens advertí que si vèiem
moltes “senyores” per allà no ens preocupàssim, sempre hi havien
estat i sempre hi serien. Això ja fa ve preguntar-nos a tots on
collons ens havien portat. Però arribàrem a un carrer dominat per
les obres i la guia ens assenyalà el nostre hotel. Una paret baixa
que deixava entreveure un petit aparcament i més enllà una altra façana
poc cuidada amb rètols ja descolorits pel pas del temps. Alguns vam tenir l’instint de partir a córrer. Però com sempre es
diu, no s’ha de jutjar un llibre per la portada, ja que dins
d’aquell espantós edifici s’amagava un acollidor hostal amb unes
habitacions decorades amb dibuixos espectaculars. Això sí, tenir
només dues dutxes i dos vàters per a unes 50 persones arriba a ser un
poc caòtic.
Al matí següent ens
despertàrem tots emocionats per anar a conèixer la ciutat de Berlín.
Anàrem caminant direcció al Parlament on vam pujar a la cúpula
d’on, si no hagués estat un dia tan boirós, hauríem tengut unes
grans vistes, encara així la vista era bastant impressionant.
Després ens dirigírem cap a la Porta de Brandemburg passant pel
monument als jueus de l’Holocaust on vam estar gran part del temps
ja que és com un laberint. Per dinar ens vam dirigir cap a la
Potsdamer Platz, encara que al final vam decidir anar a l’Alexander
Platz, ambdós grans centres comercials on vam tenir el plaer de
tastar el menjar típic d’Alemanya: la Currywurts. Quan vam haver carregat forces vam visitar els Pergamon Museum, que impressiona de
debò i tornàrem al Hostel.
Al dia següent, encara
esgotats de la gran caminada de l’anterior, ens vam dirigir de bon matí al Camp de Concentració de Sachsenhausen. Pareixia que el
dia acompanyava l’ambient del grup. Era un dia gris, plujós que semblava arrastrar amb les gotes d’aigua els records de les
persones que, no fa tant de temps, intentaven sobreviure en aquell
infern. Després del trist passeig pel passat ens dirigírem al Museu
del Terror, on explicaven amb gran detall els anys de l’Holocaust. Al capvespre, cansats dels fantasmes del passat que no pareixen
desaparèixer mai en aquella ciutat, ens vam dirigir al barri jueu,
un barri encantador ple de petits comerços i restaurants on un pot passar una bona estona.
El dissabte era el darrer
dia que ens quedava per gaudir de Berlín, així que vam anar al
museu on es troba el famós bust de Nefertiti i després a la East
Side Gallery, és a dir, a veure el mur de Berlín on artistes
famosos han deixat la seva marca. La resta del dia ens el van deixar
lliure, per fer el que volguéssim, o més bé per descobrir com
funcionava el metro. Tot va anar bé encara que alguns se’n
duguessin un espant quan el metro es va aturar de sobte perquè hi
havia gent sobre les vies o per la manifestació neonazi. A part
d’això, cada un va aprofitar el dia fent el que més ganes li feia
i acceptant que el dia següent hauríem d’agafar un avió que ens
portaria de nou a Mallorca i, així, a la realitat de segon de
batxillerat.
AINA FONTANET
NICOLAU 2n Batxillerat B
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada