La música dins l'educació, d'Elisa Bernacer

La música tenia un paper fonamental en la vida de l'antiga Grècia i es trobava en tot tipus d'esdeveniments religiosos i socials: menjars, celebracions i, fins i tot, en les guerres. Però el més destacable de la música en la societat grega era la importància que tenia en l'educació dels joves. Els grecs estaven convençuts del poder de la música per influir en el comportament de les persones, i això va fer que l’educació o el model educatiu grec tengués com a base la música. De fet, la música era considerada una ciència (així com les matemàtiques o l’astronomia), i no va ser fins al Renaixement que va començar a ser considerada un art. Però això s’allunya moltíssim d'allò que vivim avui en dia. Sembla que, en comptes d’avançar, hem fet passes enrere.

«La música distreu de les altres assignatures», va dir el ministre d'Educació José Ignacio Wert en el seu temps. I, malauradament , aquesta és la idea que té la nostra societat sobre la música en l’educació. Es veu que no és suficient que molts d’estudis demostrin que la música té efectes positius en el desenvolupament cognitiu, creatiu, intel·lectual i psicològic dels nens. A més, reforça la disciplina intel·lectual, promou la cultura general i ofereix un moment d'alleujament davant de la pressió escolar.

Però la nostra societat ha normalitzat la “fast music”, la música de baixa qualitat, comercial, ràpida, que agradi als consumidors i que doni doblers. Els joves (i no tan joves) d’avui en dia només seran capaços de contestar “Mozart, Beethoven” quan els hi demanin si coneixen algun compositor clàssic. No sabran trobar la diferència entre una banda de música i una orquestra, simplement perquè als únics concerts que van són a les verbenes de l’estiu.

La música clàssica (i no clàssica, sinó de bona qualitat) no interessa. No hi ha hagut una bona educació com a base per a fomentar el coneixement musical i l’apreciació de la qualitat de les obres. Un poble ignorant serà sempre un poble esclau: esclau de la mala qualitat musical i incapaç d’assolir una llibertat personal que només et donen les arts (en aquest cas, la música). Ja no és una qüestió de cultura general perquè la gent vegi que tens coneixements. Es tracta d’una educació espiritual que s’està perdent cada dia més i que és necessària per a ser lliures i tenir una forma de pensament pròpia. I no només s’aconsegueix a través de la música clàssica, sinó també amb molts altres gèneres musicals de qualitat.

Per a profunditzar més, he entrevistat na Sofia Mas Lawer, de 4t d’ESO, estudiant del Conservatori Professional de Música de Felanitx.

-Quan vares començar amb la música? Per què?

Vaig començar amb cinc anys a solfeig i amb sis a la flauta. Volia fer música perquè m’agradaven molt uns dibuixos que mirava a la televisió, els Little Einstein, i perquè a ma mare també li feia il·lusió.
-Quant de temps dediques a la música?

Entre les classes i els assajos de les orquestres, unes 18 hores setmanals més les 7 hores d’estudi. I clar, ho has de compaginar amb l’institut.

-Què és el més difícil?

El més difícil, com he dit abans, és compaginar l’institut amb el Conservatori. Són moltes hores invertides i necessites una bona organització per poder-ho dur bé. Molts de pics acabes fent més feina del conservatori que no de l’institut.

A més, abans dels exàmens (que sempre coincideixen amb els de l’institut) i de les audicions o proves d’accés, tens molts de nirvis, i això et pot passar factura

-En un futur, quin paper tendrà la música a la teva vida?

M’hi vull dedicar professionalment, això ho tenc clar. Vull acabar la carrera i ser músic professional.
-Com creus que està valorada la carrera d’un músic?
La veritat, està molt infravalorada. La gent es sorprèn molt quan descobreix que per a ser músic professional has hagut d’estudiar 14 anys com a mínim. La remuneració econòmica no és molt grossa i avui en dia tampoc té moltes sortides més enllà de la docència o la interpretació. Però la música és especial. No necessita cap motivació més que el què sents quan estàs tocant. La música et dona sempre més del que tu hi inverteixes, et fa créixer com a persona i això és una cosa que no pots pagar amb doblers.

-Creus que ser una estudiant de música clàssica influeix en les teves preferències musicals?
Sí, clar. Estudiar música et fa veure la qualitat de les obres i la dificultat immensa que suposa compondre música bona. Et fa veure més enllà dels estereotips de la música clàssica i admirar la seva grandesa. Per exemple, jo quan surt de festa, em motivaria més escoltar el quart moviment de la simfonia n.9 de Dvorak que no pas un reggaeton.

-Per acabar, com faries que la música estàs al lloc que li correspon?

Crec que la clau està en inculcar els valors de la música des de ben petits. La música té un poder enorme per juntar a la gent, establir relacions, augmentar l’aprenentatge, etc. I, clar, tot això necessita una base en l’educació per a que funcioni.

La música forma part del nostre dia a dia: sense música les pel·lícules no serien pel·lícules, les festes no serien festes,... Tenim cançons que són el passatge a records, a moments de la nostra vida, a records. La música ens ajuda quan estem tristos i ens motiva quan estam contents. Què en faríem, de la vida, sense la música?