A continuació us oferim el discurs de 2n B, que ens han fet arribar:
DISCURS GRADUACIÓ
Volem començar aquest discurs parlant sobre un setembre del 2016. Una data que significava l’inici dels dos cursos de batxiller. Aquell dia tothom veia molt lluny l’arribada fins al dia d’avui, un camí difícil. Han estat dos anys de conèixer nova gent, establir noves amistats, un intercanvi internacional i un gran viatge a Berlín, anys d'estudi intens i sofriment que acaben avui, amb la nostra graduació.
A partir d’avui molts dels nostres camins es separen: alguns anau a la UIB, alguns altres a Barcelona, Madrid, Granada... Però, així i tot, el record d’aquests dos cursos seguirà vigent dins nosaltres... Però avui no és un dia per mostrar-nos trists pel que pugui passar en el futur, sinó que es tracta de tancar una etapa que, d’una manera o d’una altra, ens haurà marcat. Per tant, volem donar les gràcies.
En primer lloc, volem donar les gràcies a tot el professorat que ens ha cuidat, ensenyat i ajudat a superar aquesta etapa. Ens han ensenyat a fer ciència i a dubtar d’ella amb els autors de filosofia, a conèixer els autors més recents de la literatura catalana i castellana, a saber escriure i pronunciar l’anglès, a aprendre com funciona la ment humana, com funciona la natura, com funciona un ordinador, com funciona la música... amb les optatives, hem intentat aprendre a integrar a matemàtiques, a conèixer els monarques d’Espanya, com funciona l'economia, la geografia...
També volem donar les gràcies a les nostres famílies per aguantar-nos amb l’estrès i els nirvis que hem tengut la majoria de nosaltres aquest any i per suportar el mal humor en què estàvem constantment. A més, han significat un suport molt important durant tota la nostra vida educativa, ja que ens han animat quan alguna cosa no ens anava bé, ens han aconsellat, ens han aguantat, ens han comprès... en definitiva, és també gràcies a ells que estam avui aquí tots: mares, pares, padrins, germans, germanes, cosins, oncles... tots heu estat part fonamental d’aquest procés.
Aquest curs, ha estat especialment difícil, ja que a més de la duresa que suposa segon de batxillerat, teníem una pressió afegida que és la selectivitat. Els professors ens han preparat per a aquesta prova, ens han preparat tant que s’ha repetit la paraula ‘’selectivitat’’ un total de 737 vegades durant aquest curs (sí, hem comptat les vegades que ho heu dit), sense comptar l’home de Palma a què es referia Jeroni en les classes de química. Però un cop hem passat la prova, ara toca centrar-se en el futur.
Aquest futur és incert, la majoria saben a què volen dedicar-se durant la seva vida, mentre que d’altres segueixen sense saber quin camí escollir. No sabem on acabarem cada un de nosaltres, però el que sí podem dir, és que el futur està en les nostres mans. Som les noves generacions que tenen com a herència un món problemàtic que encara ha de combatre molts de conflictes. Potser alguns de nosaltres trobi cures de malalties, descobreixi vida més enllà de la Terra o esdevengui president dels Estats Units. Som una generació de canvi, de progrés, de millora i, facem el que facem, tots som molt grans.
Així doncs, tancam el discurs de fi de curs amb un missatge optimista, batxillerat només és l’inici del nostre futur, el qual dependrà de tots nosaltres que millori o empitjori. Alguns duen 6 anys aquí, mentre que d’altres en duen 2, però tots haurem format part de la història i de la família de l’IES Felanitx. Així que repetim que donam gràcies a tothom que forma part d’aquest institut, sobre el qual hem escrit una pàgina de la seva història. Gràcies a tothom i gràcies per escoltar-nos.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada