Salta al contingut principal

Relleu

Escrita per
El Blog va ser l'herència de la revista No diguis dois. Va començar el curs 2012-2013 amb tres integrants, Francisca Artigues, Aina Maria Mestre i Francisca Nicolau. Érem inexpertes en qüestions informàtiques i tecnològiques i vàrem haver d'anar improvisant i aprenent-ne per configurar-lo.
L'evolució del Blog ha transformat la publicació disminuint-ne la participació de l'alumnat que ha estat substituïda per la immediatesa i la quantitat de la informació i de les imatges. Durant aquests quatre cursos s'han arribat a publicar un total de 217 entrades a més de les diverses informacions que contenen les vuit pàgines fixes.
 
Actualment el Blog és un testimoni extens i un document permanent de la vida diària del nostre centre i dels seus integrants.

I a partir d'ara, el Blog què serà?  Com sabeu hi ha un canvi de persones per diferents motius que segurament suposarà un canvi d'estil. Ens agradaria passar el relleu a qui en tengui il·lusió i ganes. Per a nosaltres, a part de la feina ha suposat un bon divertiment i una aproximació a la majoria d'integrants del centre.

Gràcies per totes les col·laboracions i per les visites que ha rebut.
Etiquetes de comentaris:

Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Memorial de Tabarka

Escrita per
ELS ALUMNES DE 1R D  OPINEN SOBRE  MEMORIAL DE TABARKA Tots els alumnes de 1r d'ESO han llegit, durant aquest segon trimestre que acaba, una novel·la de Ponç Pons titulada Memorial de Tabarka . En acabar-la han escrit la seva opinió i en aquesta ocasió us en publicam una mostra dels alumnes de 1r D. Ha estat molt interessant. Per a mi  és molt difícil que m'agradi un llibre perquè no m' agrada gens llegir. En tot moment hi ha hagut acció. El meu personatge preferit ha estat Enzo perquè ha estat molt divertit.(J. Viñas)   M'ha agradat ja que a mi m'agraden els llibres d'aventures, misteri i amor . La part que més m'agrada és quan tots aconsegueixen alliberar-se d'Aben Yusuf. La part que menys m'agrada és el diàleg entre els frares . El personatge que més m'agrada és Ismael perquè és un nin molt valent i aconsegueix un pare bo i valent .(A. Collado) Molt entretengut perquè a mi m'agraden molt els llibres d...
1 comentari
Més informació

Jubilacions de companys

Escrita per
Aquest mes de juny ens ha tocat dir adéu a tres companys molt estimats a l'IES Felanitx, na Laura Cantón, en Miquel Adrover i na Guillermina Margaix. El darrer dia del curs, al Claustre, els vàrem acomiadar amb unes paraules de la directora i dels companys.  Els companys del departament de Llengua Castellana i Literatura li varen adreçar unes paraules molt emotives a na Laura Cantón, fent incidència en les seves grans qualitats personals i professionals. Troben que farà molta falta al departament i, sobretot, a la biblioteca, que ella ha gestionat durant molts d'anys. Li varen donar les gràcies i li varen desitjar tot el millor per a la nova etapa que comença. Ella ens va dir unes paraules molt sàvies: ens va desitjar a tots els professors que arribem a la jubilació tan contents i tan satisfets de la feina com ho fa ella. Els companys d'en Miquel Adrover varen recordar moltes de les seves anècdotes divertides, sobretot relacionades amb la bona con...
3 comentaris
Més informació

Festa de comiat de 4t d'ESO

Escrita per
ELS ALUMNES DE 4t D'ESO FINALITZEN ELS ESTUDIS AMB UNA FESTA La festa va consistir en un berenar a l'entrada de l'institut i  un acte a l'auditori de Felanitx que va comptar amb una actuació musical per part d'alguns alumnes, una recopilació de fotografies dels quatre cursos d'ESO, una aportació oral de cada grup, el lliurament de diplomes per part dels tutors i un parlament final del director. APORTACIÓ DEL ALUMNES: Tot això que durant quatre o més anys hem anat construint, demà acaba i possiblement no oblidarem mai el que hem passat aquest curs perquè és el quart. Aquí s'acaba una etapa. En aquesta etapa hem fet amics que ens duraran per sempre, hem conegut persones que potser no tornarem a veure o amb qui no tornarem parlar mai més. Però no oblidarem això, en podeu estar segurs, perquè, per poc que sigui, alguna cosa hem viscut junts, per petita que sigui. Creis que hi ha algú que mai no hagi vessat unes llàgrimes amargues, obertament ...
Publica un comentari a l'entrada
Més informació