L'INSTITUT COL·LABORA AL SETMANARI FELANITX
El mes de novembre ha començat l'any Ramon Llull, coincident amb el setè centenari de la seva mort.
Per aquest motiu el setmanari Felanitx ha publicat una edició especial amb una majoria d'articles sobre l'escriptor. El nostre centre hi ha col·laborat amb dos articles coordinats pel departament de català que publicam a continuació.
ITINERARI
LITERARI
RAMON
LLULL I LA CIUTAT DE MALLORCA
El
personatge Ramon Llull i la seva obra formen part especialment del
currículum de 4t d'ESO i de 1r de Batxillerat. Els alumnes d'aquests
cursos aprenen amb materials i metodologies diferents la importància
de Llull per a la llengua catalana i la literatura.
Durant
una sèrie d'anys, des del departament de català de l'IES i
inicialment amb col·laboració amb el departament de ciències
socials, s'ha organitzat, per a ambdós nivells, una ruta fotogràfica
per Palma amb l'objectiu de conèixer, amb una passejada a peu,
alguns dels llocs relacionats amb Ramon Llull.
Durant
poc més d'una hora els alumnes descobreixen, a més, alguns racons
de Palma que no solen formar part del que coneixen de Ciutat.
Els
alumnes, en grups preparats prèviament a classe, disposen d'un
document que conté la informació necessària, extreta de diverses
fonts, perquè puguin recórrer l'itinerari i un espai on hauran
d'inserir les fotografies que faran de cada lloc. Es tracta d'un
text senzill per a un itinerari senzill que bé podria servir a
qualsevol persona que sentís curiositat per visitar la Ciutat de
Ramon Llull i per això l'oferim a continuació.
- PLAÇA MAJOR
A
la façana de l'edifici de l'angle nord de la plaça Major, al costat
del carrer de Sant Miquel, hi ha una làpida que recorda el lloc on,
segons la tradició, es trobava la casa natal de Ramon Llull. El que
fou anomenat Doctor Il·luminat hi degué néixer cap a l'any 1232.
La Societat Arqueològica Lul·liana instal·là la placa l'any 1888.
Fou dissenyada per Bartomeu Ferrà i treballada per l'escultor
Llorenç Ferrer.
La
inscripció diu:
"1888
En aquest lloch estava, segons tradició, la casa natalícia del gran
savi i Benaventurat màrtir. 1232 Ramon Llull 1315"
- ESGLÉSIA DE SANTA EULÀLIA
Ramon
Llull deixà escrit que abans de la conversió a la vida religiosa
havia estat un trobador i que des d'aquell moment, als trenta anys,
es convertí en "joglar de Déu". En el poema Lo
Desconhort apareix:
"quan
fui gran, e sentí del món sa vanitat,
comencí
a fer mal, e entrí en pecat,
oblidant
lo ver Déus, seguint carnalitat"
Un
dels elements de la conversió, segons conta la llegenda, fou
l'episodi de l'església de Santa Eulàlia, quan Ramon Llull
perseguia una dona amb el seu cavall. La dona entrà dins l'església
i cavall i cavaller no dubtaren a seguir-la. En veure's acorralada,
es girà cap a Ramon Llull i li mostrà el seu pit cancerós. L'home
quedà impressionat, caigué del cavall i es retirà, commogut. Poc
temps després canvià de vida completament. En una capella de la
banda dreta de l'altar (L'Epístola) hi ha una típica representació
pictòrica de Llull.
- ESGLÉSIA DE SANT FRANCESC
A
la façana principal de l'església, al timpà de la part superior
del portal, als nínxols laterals, a l'esquera, trobam la imatge de
Ramon Llull.
A
l'interior, a la capella de la Puritat de Nostra Dona, a la part
esquerra del presbiteri (part elevada on hi ha l'altar), hi ha el
sepulcre de Ramon Llull: és una obra gòtica de l'any 1487, amb
l'estàtua jacent feta en alabastre, treballada per Francesc Sagrera.
Aquesta
obra d'art condueix a rememorar la llegenda del martiri que patí
l'autor a terra de moros. Segons la tradició, cap a 1316 fou lapidat
a la ciutat de Bugia, al nord d'Algèria. Greument ferit, fou
recollit per uns mariners genovesos i morí al vaixell que el
transportava a Mallorca.
- ESTUDI GENERAL LUL·LIÀ
En
virtut de la petició expressada pels jurats de Mallorca, l'any 1483
fou creat l'Estudi General Lul·lià com a centre d'ensenyament
superior mitjançant privilegi reial atorgat a Còrdova pel rei
Ferran el Catòlic. L'Estudi General Lul·lià, sota el patronat del
Gran i General Consell i amb la seu principal instal·lada a
Monti-sion (Palma), va integrar les càtedres lul·lianes de Beatriu
de Pinós i d'Agnès de Quint, protectores,
mecenes
i divulgadores del
lul·lisme.
El
seu procés d'institucionalització va ser lent i desigual, sense
regulació estatutària i marcat per problemes financers,
administratius i de competència educativa respecte a determinades
ordres conventuals (franciscans, dominicans i jesuïtes). Conferia
graus acadèmics en teologia, filosofia i arts, només vàlids en els
territoris de la monarquina hispànica. L'any 1673, una butlla
pontifícia de Climent X va donar validesa universal als seus títols
i en possibilità la transformació en Universitat.
- PASSEIG MARÍTIM
A
l'inici del passeig Sagrera es troba el monument que la Ciutat de
Mallorca dedicà a Ramon Llull l'any 1967. Es tracta d'una escultura
de bronze, obra d'Horacio de Eguía, amb tres textos de Llull en tres
llengües diferents, català, llatí i àrab.
El
text català reprodueix el versicle 295 del Llibre
d'amic e amat
"Amor
és aquella cosa qui los francs met en servitud e a los serfs dóna
llibertat"
LA
REVOLUCIONÀRIA PETJADA
DE RAMON LLULL
Ramon
Llull, Raimundus Lullus o رامون
لول ,
mallorquí
de naixement i universal de cor, gran amant de la llengua, interessat
a transmetre el seu missatge a altres cultures, mai no trobà cap
inconvenient lingüístic en la seva difusió. “Si no ens entenem
per llenguatge, entenguem-nos per amor” diu al llibre de
Blanquerna. Però no se centrà en l'amor com a mètode de difusió
del seu missatge, sinó que tenia la capacitat d'escriure i parlar en
llatí, català o àrab indiferentment, fet que li obrí les portes
de la universalitat.
Gràcies
als seus coneixements lingüístics, Llull viatjà arreu de la
Mediterrània,
i
llegí obres en diferents llengües, que influirien en la seva obra i
encara més el seu pensament. És un fet gairebé impensable que un
missioner cristià del segle XIII actuàs amb tanta racionalitat i
respecte cap a altres cultures i religions, amb intenció
d'extreure'n tot el benefici possible.
En
la difusió del seu missatge, Llull tenia la intenció de convèncer
però no de vèncer, missatge totalment pacifista que s'oposa al
“Venceréis pero no convenceréis” que digué Unamuno en el
moment que la Guerra Civil ja era perduda. Amb aquesta reflexió veim
que els pensaments de Ramon Llull eren extremadament avançats per la
seva època i en certa manera revolucionaris.
Una
de les empremtes que Ramon Llull deixà a part de la seva obra, va
ser l'escola de traducció de Miramar, fet insòlit en aquella època
i més encara a Mallorca, on els centres de formació eren molt pocs.
Per a l'illa també va suposar una porta cap a altres cultures i
d'altres cultures cap a Mallorca. Dels fruits d'aquesta institució
avui dia encara ens arriben els esquitxos, encara que siguin
distants. Sense anar més lluny dos margalidans, Joan Mascaró i
Bartomeu Tous dos traductors, que sense el referent de Ramon Llull,
possiblement no haurien duit el nom de les illes tan enfora com van
fer tot rompent les barreres de la insularitat.
Joan
Mascaró és conegut per la seva influència damunt la música i els
moviments socials dels anys 60. Les seves traduccions dels
Upanishads,
un seguit de llibres
sagrats de la mística oriental basats en l'observació i la
contemplació del naixement de religions com el budisme i
l'hinduisme, van tenir un gran pes en la visió i filosofia dels
Beatles, grup que, amb la seva filosofia oriental i pacifista, va
marcar l'inici del moviment hippie.
Per
altra banda, Bartomeu Tous, fou intèrpret en l'entrevista d'Hendaya
(1940) en què es reuniren dos líders que ningú voldria tenir
d'enemics, Francisco Franco i Adolf Hitler, per debatre l'entrada
d'Espanya a la Segona Guerra Mundial. Dels secrets d'aquesta
entrevista, Tous no en volgué parlar mai amb ningú, i de segur que
li convenia no fer-ho.
700
anys després de la mort del més polifacètic intel·lectual
mallorquí, arreu del món sorgeixen conflictes fonamentats en part
en l'odi, la incomunicacó i la xenofòbia (Estat Islàmic, Gaza,
Síria…) i, en darrer terme, en la injustícia social (com deia
l'activista americà Malcom X “No hi pot haver capitalisme sense
racisme”). Així i tot, podem imaginar Ramon Llull, avui dia,
arborant el seu missatge de diàleg i fraternitat, "si no ens
entenem per llenguatge, entenguem-nos per amor".
Miquel
Roig (SEPC IES Felanitx) amb orientació de Pere Grimalt, Departament de Llengua i
Literatura Catalanes de l'IES Felanitx
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada