Passa al contingut principal

Entrevista de na Margalida Adrover: Un nou estil de vida viatjant

Un nou estil de vida viatjant

Ha arribat el moment que la gent es comenci a moure fora de la seva zona de confort. Si vols augmentar la teva capacitat mental no ho faràs assegut davant d'una pantalla 365 dies a l'any; sinó que necessites moure't.”

Com és viure viatjant? Na Joana, una jove de 20 anys, i en Mikael, de 27 anys avui ens expliquen com és el seu nou estil de vida viatjant arreu d'Europa i tot el que els ha aportat.

  

    Què us va impulsar a viatjar?
    Joana: Va arribar un moment en el qual sentia la necessitat de canviar el meu estil de vida i el meu voltant. Va ser durant el segon any a la universitat que vaig sentir que els estudis de filosofia no eren el que m'havia imaginat. Creia que a partir d'ells se m'obriria una porta per a poder canviar alguna cosa del sistema en què vivim, però vaig veure que aquest no era el camí, sinó una altra part del sistema (almenys com ho presenten a la universitat). A més, la situació política del país no m'atreia gens; amb els resultats de les segones eleccions generals vaig perdre les poques esperances que em quedaven perquè alguna cosa pogués canviar al país.
    Mikael:Des que era nin sempre he dit a la meva família que el meu somni és anar al Japó i quan vaig començar a estudiar per a ser forner vaig pensar que aquesta feina m'ajudaria a tenir més oportunitats allà. Però abans d'això volia aprendre anglès i vaig decidir deixar França per anar a Londres i així poder tenir més portes obertes. Després de la meva experiència a Londres vaig anar a Suïssa perquè abans d'anar a Àsia tenia la idea de recórrer tot Europa i per això necessitava doblers i fer feina a Suïssa era la millor opció per a guanyar-ne. El fet d'haver viscut en aquestes grans ciutats i veient com el sistema funcionava vaig començar a sentir-me molt cansat i vaig sentir la necessitat de fugir d'aquest estil de vida. Per això vaig decidir fugir i viatjar arreu d'Europa amb les meves habilitats i intentar trobar el meu lloc en aquest món.
    A més, de manera paral·lela ens va venir la idea d'anar descobrint Europa a la vegada que descobríem la vida en les granges. Perquè ara creiem que per a poder canviar alguna cosa necessitam fer alguna passa cap enrere i construir petites comunitats en el camp convivint en equilibri amb la natura (conreant els nostres aliments, emprant sistemes d'energia eficients, controlant els nostres residus, cuidant els nostres propis animals... però tot això sense sobreexplotar els nostres recursos).
    Com vau descobrir workaway?
    J: Ho vaig descobrir amb una amiga. L'estiu abans de jo començar el meu viatge ella va decidir fer un workaway de dues setmanes a Lituània, a mi em va agradar la idea i li vaig demanar els detalls de com havia aconseguit posar-se en contacte amb la família d'allà.
    M: A la primera aturada del meu viatge, a Bèlgica, un xinès va venir a xerrar amb mi a l'hostal tot i que jo tenia els meus auriculars posats i em va demanar quines idees tenia en el cap. Jo li vaig dir que volia fer wwoofing i ell em va dir que hi ha un web millor (workaway) que és més organitzada i més barata.
    En què consisteix la pàgina i com funciona?
    Workaway és una web en la qual hi pots trobar dos tipus de perfils: amfitrions i voluntaris. En el moment en què et fas un perfil has de pagar una quota d'uns 20 € i té una validesa d'un any. A partir d'aquí, quan et fas un perfil de voluntari ets capaç de veure el perfil de tots els amfitrions registrats i comunicar-te amb tots ells. De manera que sou vosaltres mateixos els que us comunicau, sense intermediaris, i us posau d'acord sobre les condicions del voluntariat, les dates, el punt de trobada...
    Quin tipus de feines s'hi poden trobar? Quines heu fet vosaltres?
    Hi pots trobar pràcticament de tot: cuidadora d'infants o de gent major, feina en un hostal, feina en una granja (les tasques varien segons el moment de l'any), projectes artístics, dissenyador de pàgines web...
    Hem estat durant 7 mesos en granges: feina de pintura en portes i habitacions, cuidant animals, munyint cabres i vaques, construint una dutxa solar, cavant per a la sembra de llavors i per a retirar males herbes, neteja d'estables, sembra d'arbres, construcció d'un tipi, tallar llenya...
    Què creis que us aporta aquest estil de vida?
    Ens ha aportat un nou punt de vista sobre el món i el seu sistema. Un nou punt de vista sobre les relacions entre els individus. Molt de coneixement sobre la natura i el nostre entorn. I moltes habilitats per a poder construir el nostre futur.
    Quines coses heu pogut aprendre que no haguéssiu après si no viatjàssiu?
    Primer de tot, ens ha ajudat moltíssim per a millorar i adquirir molta més fluïdesa quan empram l'anglès. A més, viatjar et fa ser independent molt més aviat perquè constantment t'has d'enfrontar a situacions a les quals mai t'has enfrontat en llocs en els quals no en coneixes molt bé la seva llengua o la seva cultura i saps que els teus pares no vendran al darrere a salvar-te.
    I més concretament, hem après com emprar les nostres mans per a poder construir coses. O aspectes relacionats amb la cultura i la història dels països que hem visitat, ja que la majoria de les vegades els nostres amfitrions són originaris del país en el qual estam.
    També ens hem introduït en el món de l'agricultura sostenible en què hem après com treballar la terra sense productes químics, començam a reconèixer certes plantes i els seus beneficis específics per a la salut, com plantar diferents tipus de plantes i arbres...
    A què us dedicàveu abans? Us agradava?
    M: Abans vaig fer feina de forner durant 10 anys a diferents llocs de França, Londres i Ginebra. M'agradava la feina de fer pa i pastissos en ella mateixa, però odiava totalment l'ambient laboral i per això vaig decidir deixar-ho.
    J: Abans vaig estudiar dos anys de filosofia a la universitat, el que és la filosofia en ella mateixa m'encantava i encara ara m'inspira moltíssim. Però el que no podia aguantar era tot el que envolta l'ambient universitari i així com està enfocat el grau. Sentia que al final la universitat era només burocràcia i doblers i vaig decidir que no en volia formar part.
    Recomanaríeu a algú que fes el que vosaltres heu fet? Per què?
    Clarament, sí. Perquè ha arribat el moment que la gent es comenci a moure fora de la seva zona de confort. Si vols augmentar la teva capacitat mental no ho faràs assegut davant d'una pantalla 365 dies a l'any; sinó que necessites moure't, viatjar, conèixer gent nova, descobrir nous ambients i idees, enfrontar-te a nous reptes... I el més important i a la vegada més difícil, renovar-te.
    A quins altres països voleu viatjar? Per quin motiu?
    J:
    Vull anar a Austràlia i Nova Zelanda perquè ha estat el meu somni d'ençà que era petita. A Mongòlia i Nepal perquè vull descobrir l'estil de vida asiàtic i la manera de viure al camp que tenen en aquests països. I a Islàndia perquè darrerament estic llegint molts bons avanços en la seva societat i m'agradaria descobrir com han pogut arribar a ells.
    M: Japó perquè és el somni de la meva vida, vull experimentar la seva cultura construïda voltant del respecte entre els individus cosa que per a mi és totalment diferent de la cultura occidental que està construïda al voltant de l'individu. Al sud d'Àsia per a aprendre a cuinar i cultivar insectes perquè crec que és la millor alternativa a la carn.
    I, en el futur, Àfrica perquè crec que és un continent subestimat en la ment dels nostres països "desenvolupats".
    Teniu res pensat per al futur?(objectius, desitjos...)
    Tenim pensat adquirir una granja en una petita comunitat i intentant ser el més autosuficients possible. Però fins que arribi el moment d'instal·lar-nos en la nostra pròpia granja volem continuar viatjant arreu del món i anar aprenent tot el que puguem de les nostres experiències.
Gràcies per respondre a les peguntes i per ensenyar-nos més coses sobre aquesta forma de viure tant diferent que seguiu.

 


Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Projecte cotxe elèctric

CURSA DE COTXES ELÈCTRICS El departament de tecnologia del nostre centre no s'atura de sorprendre'ns amb activitats que tenen com a protagonistes els treballs fets pels alumnes. En aquesta ocasió els alumnes de 3r d'ESO  han hagut de construir uns cotxets elèctrics  que després han enfrontat entre si en dos tipus de curses  de velocitat: un circuit  en línia recta i una prova d'habilitat en un circuit  en ziga-zaga. A l'hora de construir els cotxets els alumnes havien de tenir en compte aquests requisits: Els cotxes han d´estar impulsats per dos motors elèctrics. Han de tenir unes d imensions màximes 30x20 cm. Han de disposar d´un comandament per fil on hi haurà els dispositius de control i les piles. Es poden utilitzar diversos materials per construir els cotxes . El cotxe ha de tenir un interruptor general ON/OFF. Han disposat de 10 classes per construir-los. Les curses s'han efectuat al hall de l...

Ramon Llull

L' INSTITUT COL·LABORA AL SETMANARI FELANITX El mes de novembre ha començat l'any Ramon Llull, coincident amb el setè cente n ari de la seva mort. Per aquest motiu el setmanari Felanitx ha publicat una edició especial amb una majoria d'articles sobre l'escriptor. El nostre centre hi ha col·laborat amb dos articles coordinats pel departament de català que  publicam a continuació.   ITINERARI LITERARI RAMON LLULL I LA CIUTAT DE MALLORCA El personatge Ramon Llull i la seva obra formen part especialment del curr í culum de 4t d'ESO i de 1r de Batxillerat. Els alumnes d'aquests cursos aprenen amb materials i metodologies diferents la importància de Llull per a la llengua catalana i la literatura. Durant una sèrie d'anys, des del departament de català de l'IES i inicialment amb col·laboració amb el departament de ciències socials, s'ha organitzat, per a ambdós nivells, una ruta fotogràfica per Palma amb l'o...

Festa de comiat de 4t d'ESO

ELS ALUMNES DE 4t D'ESO FINALITZEN ELS ESTUDIS AMB UNA FESTA La festa va consistir en un berenar a l'entrada de l'institut i  un acte a l'auditori de Felanitx que va comptar amb una actuació musical per part d'alguns alumnes, una recopilació de fotografies dels quatre cursos d'ESO, una aportació oral de cada grup, el lliurament de diplomes per part dels tutors i un parlament final del director. APORTACIÓ DEL ALUMNES: Tot això que durant quatre o més anys hem anat construint, demà acaba i possiblement no oblidarem mai el que hem passat aquest curs perquè és el quart. Aquí s'acaba una etapa. En aquesta etapa hem fet amics que ens duraran per sempre, hem conegut persones que potser no tornarem a veure o amb qui no tornarem parlar mai més. Però no oblidarem això, en podeu estar segurs, perquè, per poc que sigui, alguna cosa hem viscut junts, per petita que sigui. Creis que hi ha algú que mai no hagi vessat unes llàgrimes amargues, obertament ...