Comunicat als pares de l'assemblea de docents de l'IES Felanitx

ASSEMBLEA DE DOCENTS DE L’IES FELANITX – COMUNICAT ALS PARES 7/10/2013

 

Fa tres setmanes un gran nombre dels docents de les Illes Balears decidírem fer una vaga indefinida i no assistir a les aules. Aquesta decisió no era fruit d’una encalentida, sinó el resultat de mesos de reflexió sobre el tracte que rep el món l’educació per part del nostre govern i sobre la indiferència dels dirigents polítics cap a les nostres reclamacions formulades de manera reflexionada i repetida.

 Durant aquestes tres setmanes han ocorregut moltes coses, entre les quals una de les manifestacions més importants de la història del país a favor de les nostres reclamacions. Milers i milers de persones d’edats i d’ideologies diverses ens manifestàrem plegats per un canvi en l’educació. 

Ara bé, no ha ocorregut una cosa desitjable i necessària: els docents no hem trobat a l’altra banda un interlocutor seriós, interessat a debatre, negociar i trobar una solució consensuada als problemes de l’ensenyament. Només hem trobat un govern obstinat i tancat en les seves posicions que, acorralat per l’amplitud del suport a la vaga, s’ha limitat a perpetrar un simulacre de negociació, predestinada al fracàs pel seu immobilisme.
El govern ha fet tots els possibles per deslegitimar un moviment que parteix del poble, que reclama la participació directa de la ciutadania en la presa de decisions transcendents, que s’oposa a la imposició fonamentada en els resultats d’unes eleccions espaiades en el temps i amb programes electorals difusos o manipulables.
 
Els docents tenim el sentit de país i de servei al poble que li falta al govern. Per això ara tornam a les aules. Aquesta determinació ha estat ben reflexionada i no s’ha d’interpretar com una renúncia a les nostres reivindicacions ni com una passa enrere en la lluita.  Amb aquestes tres setmanes de paralització acadèmica hem aconseguit una fita insòlita: hem convertit l’educació en un dels centres de debat i d’interès públic. La ciutadania s’interessa pel que passa a les escoles i pren consciència que el futur del nostre país passa per aconseguir una política educativa a llarg termini, amb objectius consensuats i mitjans estables per assolir-los.
Amb l’educació en el punt de mira de la societat, no deixarem de reivindicar les nostres posicions. Trobarem mitjans per fer-nos veure i sentir. Els docents continuarem recordant que els joves tenen dret a l’educació i que aquest dret no se satisfà amb una trentena d’hores setmanals d’assistència al centre. Qui vulnera aquest dret no són els pares que no duen els seus fills al centre en senyal de protesta ni els mestres que ens declaram en vaga per fer sentir la nostra veu. Qui el vulnera és aquest govern que retalla els mitjans dels centres i acumula els alumnes en aules massificades, sense dret a un tracte mínimament individualitzat. Aquest govern que posa en perill el procés d’aprenentatge dels nostres alumnes per sotmetre’ls a un experiment d’aprenentatge de llengües. No ens faran por ni ens faran callar.
 
Aquestes tres setmanes hem vist amb una mica de frustració que l’autoritarisme amb tocs dictatorials és una estaca clavada molt endins dins la nostra terra. 

Hem intentat arrabassar-la d’arrel amb un tsunami verd i pareix que encara aguanta.


Ara tornam a les aules i serem una brusca persistent, farem una saó duradora, reblanirem la terra ben reblanida i, amb l’ajuda de tots, arrabassarem aquesta estaca per sempre més. No sentiu remor de pluja?